autor
Ahir va tenir lloc la conversa ‘Neurociència i Educació’ amb el doctor en biologia i professor de genètica, David Bueno, i la filòsofa i assagista, Marina Garcés. Una vegada més, vam poder trobar-nos en un “diàleg profund i pausat”, molt necessari en una “formació de mestres encara amb molt buits”, exposa la presidenta Francina Martí. L’objectiu
Us convidem al primer acte de la nova etapa de la revista Perspectiva: un cicle de conferències que inaugurem el pròxim 10 de desembre i en què tractarem el tema central del darrer número 412 “L’escola combat el virus“. Les conferències estan dividides en quatre blocs centrals i compten amb una part inicial d’intervencions breus per part de diversos membres d’equips
El confinament ens ha obligat a reinventar-nos i buscar noves maneres de formar-nos i relacionar-nos. Per això, i amb la voluntat de fer-vos costat i obrir petits espais de diàleg, reflexió i acompanyament vam crear Les converses de Rosa Sensat. Xerrades individuals o en parella a través d’Instagram, amb les quals vam voler abordar diverses
Conversa amb el biòleg i professor David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1ST La por és una de les emocions bàsiques, clau per garantir la supervivència. No podem ni hem de prescindir de la por, atès que és la primera salvaguarda davant les amenaces. Tanmateix, la por implica un comportament impulsiu, i per
La música és un dels grans actius culturals de la humanitat, i és un element clau en la formació i en la vida de les persones. Ho és des del punt de vista social, però també pel que fa a la construcció del cervell, la qual cosa implica que té un gran potencial en educació.
OPINIÓ David Bueno En moltes de les conferències i formacions que faig sobre neuroeducació a diferents col·lectius de professionals de l’ensenyament, acaba sortint el tema de les famílies, de com s’eduquen els fills a casa i de quines repercussions té l’estil educatiu familiar en la maduració dels infants. Els professionals de l’educació tenim una
OPINIÓ David Bueno Fer que les persones assolim nivells tan alts com sigui possible de capacitat de pensament crític hauria de ser, per tant, una de les prioritats del sistema educatiu per bastir un model de societat encara més just i dignificador. Tanmateix, es pot aprendre a pensar críticament? O, dit d’una altra manera, què
OPINIÓ David Bueno Hi ha moltes persones que pensen que les matemàtiques són complicades, i tenen una certa “por als números”. També hi ha qui diu que els nens són més bons en matemàtiques que les nenes. Són mites o certeses? Quines dades ens aporta la neurociència sobre el cervell matemàtic? L’interès pel cervell
OPINIÓ David Bueno Segons un estudi publicat el 2015 per la Universitat de València i la Federació Espanyola de Jugadors d’Azar Rehabilitats (FEJAR), el 62% dels adolescents han participat en alguna ocasió en jocs d’atzar, ja sigui de forma física o a través d’internet, malgrat la prohibició que els menors d’edat hi participin. Estic assegut davant l’ordinador, a casa,
OPINIÓ David Bueno Fa massa temps que ens sentim dir que a les escoles catalanes s’adoctrina als infants i als adolescents, uns comentaris fets amb la intenció se servir d’armes llancívoles contra el model d’escola catalana, inclosa la immersió lingüística. És un tema polèmic, ho sé, i per tant qualsevol cosa que escrigui podrà ser interpretada de manera parcial i
OPINIÓ David Bueno Estic convençut que ens posarem d’acord ràpidament si dic que la motivació és crucial en els aprenentatges. Un alumne motivat rendeix mil vegades més que un de desmotivat. No només treballa millor, sinó que amb menys temps fa molta més feina. I, per si amb això no n’hi hagués prou, a sobre
“Tot el que porta el prefix neuro en aquests moments és una moda. I en l’educació també”, diu David Bueno. Professor de biologia de la UB Bueno és avui, malgrat l’afirmació anterior, un dels principals divulgadors a Catalunya de la Neuroeducació
OPINIÓ David Bueno David Bueno en aquest article sosté que l’important no és llegir des de ben petits, quan abans millor, sinó gaudir amb la lectura. I que ensenyar a llegir és una gran responsabilitat pels mestres, atès que alteren físicament el cervell dels infants i condicionen no només la manera com percebran la lectura
OPINIÓ David Bueno Els coneixements en neurociència han vingut per quedar-se, i ja estan començant a implicar petits canvis en la manera com concebem el cervell dels alumnes. La pedagogia se n’ha de nodrir, i ho ha de fer amb entusiasme, però continua i continuarà essent imprescindible. Fa pocs dies, un company especialitzat en periodisme
OPINIÓ David Bueno Us heu preguntat mai per què és tant fàcil aprendre a parlar quan tenim un o dos anys, però en canvi costa tant aprendre idiomes nous quan ja som grans? Per què els adolescents passen de la felicitat més absoluta a la més gran de les emprenyades o desil·lusions en qüestió de
OPINIÓ Rosa Ferrer Tot el que nosaltres som en l’edat adulta té una directa relació amb el que hem viscut en la nostra primera infància. Com hem estat tractats, con ens han parlat, com ens han mirat… Si hem estat tinguts en compte o ens han deixat al marge. Les mestres d’educació infantil sempre
