“Treballar plegats per una escola inclusiva i un món amb el ple assoliment dels drets dels infants en situació de discapacitat intel·lectual com la síndrome de Down” L’escola inclusiva és un dret. Així ho determinen les Nacions Unides amb la Convenció sobre els drets de les persones en situació de discapacitat i l’Agenda 2030 pel
D’acord amb el principi d’escola inclusiva, tot l’alumnat té dret a rebre una atenció educativa adequada, amb un especial èmfasi en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), amb la provisió dels suports complementaris que requereixin, d’acord amb les seves necessitats concretes. La Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per
FOC, FOC, FOC! Foc que relacionem a destrucció. Desesperació que veiem sovint en els ulls de mestres que intenten ajudar a tots els seus alumnes a avançar i no poden. Impotència als ulls dels pares i les mares de fills i filles que, sigui pel motiu que sigui, el nostre sistema educatiu exclou. Incomprensió reflectida
Font imatge: Vicky Flores Sabem que la inclusió és un dret de tots els ciutadans i ciutadanes i que fer-la efectiva només ens aporta beneficis i enriquiment personal per a tots. Què passa, doncs, amb el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu? Per què
Foto: Monica Das Neves Sobre l’escola inclusiva, m’agradaria parlar de molts i molts aspectes: de les polítiques i planificacions, de la necessitat d’un pacte d’Estat per a l’Educació que pugui garantir contextos sòlids, duradors i consistents, de la conveniència d’establir xarxes i actuacions col·laboratives entre diferents estaments, de la bondat per a uns i altres, dels
«Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant, i això no mola, entro i dic hola, n’hi ha uns que ja s’estan burlant», comença la cançó que vam fer amb Xiula i em ve la imatge d’un cor encongit. El cor del nen o la nena que pateix bullying. Aquesta sensació de ser menys, de
Posem-hi context. L’alumnat desaparegut. Amb les dades epidemiològiques al davant, podem presumir que aquest mecanisme estúpid d’autoreplicació ja és a les acaballes. Però ha fet molt de mal. En el camp de l’educació, l’afectació ha estat de tres cursos – es diu aviat-. Tot plegat amb força encerts, però també amb nombroses perversions i desnaturalitzacions
Em dic Jan Garrido, soc educador social, terapeuta Gestalt i canto al grup de música Xiula. «Mirada estràbica» és una cançó del nostre darrer disc. Quan el Rikki Arjuna, cantant també de Xiula, la va compondre i ens la va ensenyar per primer cop al nostre estudi de gravació, ens vam posar a plorar tots els que hi
El desembre de 1999, vàrem coincidir en el Congrés Anual de la TASH (Associació Americana per a la defensa dels drets humans i socials) a Chicago. Des de 1975 és la principal organització professional, de recerca i defensa de la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats greus als Estats Units.
Vull començar aquest article de reflexió amb un aplaudiment a tots els equips educatius que heu estat al peu del canó des dels diferents emplaçaments que l’estat d’alarma us ha permès, fent possible, amb innovació, treball d’equip, creativitat, imaginació i moltes, moltes, moltes ganes, el dret a l’educació de tot l’alumnat, especialment del més vulnerable.
