tipu contingut
Iolanda Batallé i Prats (Barcelona, 31 de desembre de 1971) és una editora, escriptora, directora i professora catalana, reconeguda per la seva trajectòria en el món editorial i cultural. Llicenciada en filologia anglesa i formada també en direcció d’empreses, ha desenvolupat la seva activitat professional a diversos països d’Europa, Amèrica i Àfrica. Resident a la
A l’escola circula molta informació, però s’elabora molt poc coneixement perquè per fer-ho cal posar-ho en relació.
Més de 60 anys d’edat separen a la Raquel Carrón, la persona més jove que s’ha presentat a la formació de l’Escola d’Estiu, de l’Assumpció Lisson, la més veterana. 60 anys durant els quals han succeït fets tan destacables com l’arribada del primer televisor a Catalunya, la invenció d’internet o el fi de la dictadura
El grup musical Xiula posarà el punt final a les dues setmanes que ha durat la 56a Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Ho farà a les 19.30 durant l’acte de cloenda que se celebra aquesta tarda al Pati de les Dones del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Xiula és l’experiència única d’animació musical que
Professora de filosofia, membre del grup que va fundar l’Institut de Recerca per a l’Ensenyament de la filosofia, curadora d’exposicions i autora d’articles i llibres com Qui educa a qui? o Un lloc anomenat escola. Quin és el perquè d’Eulàlia Bosch en el seu fer de professora de filosofia? D’on ve la teva vocació?
La Bet Madera és la Cap de Formació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i ha estat l’encarregada, juntament amb totes les persones que conformen els equips formatius, d’adaptar la proposta de la 55a Escola d’Estiu a un format a distància que permeti condensar l’esperit de comunitat i els espais de reflexió i aprenentatge que
Entrevista a David Vilalta en el marc de la seva intervenció a la formació “Quins espais i quins temps?” de la 54a Escola d’Estiu.
Entrevista a Carol Pujadas, directora de CreArt, una ONG que porta l’art a les aules per fomentar el pensament crític i el sentit de justícia global.
Entrevista a Fernando Hernández
Taller de rap i rima Pau Llonch és un músic que ha traslladat la seva experiència artística més enllà dels micròfons i escenaris per fer de la paraula una bandera amb què ajudar a transformar la societat. És especialment conegut per la seva carrera musical gràcies a la seva trajectòria amb el grup de rap
En Jordi Domènech no volia ser mestre. No va entrar a la professió per casualitat però sí per causalitat, per les comoditats i estabilitat que a priori li oferia la feina de docent, sota la idea que amb saber-ne i explicar-ho mitjanament bé, ja n’hi havia prou. Anys més tard publica “Aprenentatge basat en projectes,
Julio Rogero es maestro de educación primaria y miembro activo del colectivo Escuela Abierta, perteneciente a los Movimientos de Renovación Pedagógica. También ha sido director del Centro de Profesores de Getafe. Durante más de 40 años no ha dejado de luchar por la dignidad del profesorado, del alumnado y por una escuela pública humana y de calidad.
Claus Jensen, pedagog danès amb una àmplia experiència en la recerca i la reflexió sobre els espais educatius i en les diferents pràctiques d’escola d’arreu d’Europa. A més, analitza l’arquitectura a través de l’observació de l’organització dels espais i de les seves tipologies. Ha realitzat la formació «Com repensem l’espai dels infants avui» a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat.
Philippe Meirieu és un dels pedagogs amb més reconeixement arreu del món i, sobretot, a Europa i Amèrica llatina. A mitjan de juny va venir a Barcelona per presentar el darrer llibre, Educar després dels atemptats, editat en català per Rosa Sensat dins la col·lecció Referents.
Genís Roca (1966, Girona) amb una trajectòria professional de més de 25 anys és un dels principals experts en estratègia digital aplicada a entorns personals, professionals i empresarials d’Espanya. De fet, els anys 2013 i 2014 va ser elegit pel diari El Mundo com un dels 25 espanyols més influents en Internet, i el 2010 la patronal catalana Foment del Treball el va guardonar com el millor conferenciant de l’any. Nosaltres l’hem entrevistat pel Diari de l’Escola d’Estiu i dilluns conversa amb Jaume Funes.
El vicepresident del Consell Audiovisual de Catalunya, Salvador Alsius, ha participat a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat per apropar als mestres i professors l’eduCAC, un nou programa per promoure l’educació mediàtica en àmbits educatius formals i informals.
Ignasi Llorente (Barcelona, 1973) és escriptor, comunicador i divulgador científic i col·labora amb diverses entitats, universitats i organitzacions amb conferències i publicacions al voltant del paper que el mètode científic hauria de jugar a la nostra societat més enllà del camp estrictament científic. Aquest any ha publicat els llibres ‘La història de la ciència com mai te l’han explicat’ (Angle Editorial) i ‘Mai no oblidaré el teu nom’ (Cossetània Edicions).
Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) és des del 29 de maig el nou conseller d’Ensenyament, una responsabilitat que ja va ocupar el 2003 en l’època del govern Maragall, encara que en aquella ocasió el seu pas pel Departament va ser molt breu, ja que va haver d’assumir el càrrec de conseller en cap per substituir el seu company de partit Josep-Lluís Carod-Rovira.
OPINIÓ Marc Martínez Doctora en ciències químiques i exdirectora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, Neus Sanmartí (Barcelona, 1943) és pedagoga en actiu, i ha centrat la seva recerca dels últims anys en els sistemes d’avaluació escolar i l’efecte que tenen en els alumnes. «Cal un canvi profund», sentencia al final de
Per a la pedagoga italiana Laura Malavasi “el joc és l’experiència humana transcultural i intercultural que manté el món unit”
Situar l’aprenent en el centre de l’aprenentatge, fer una educació flexible, oberta als canvis i a la societat, on el mestre deixi de ser un aplicador per passar a ser un creador dels contextos que necessita per als seus alumnes són tres dels desitjos que la Begonya, la Núria i la Patrícia expressen en aquesta entrevista.
Heike Freire, psicòloga i filòsofa de formació, suggereix que cal concebre l’educació verda més enllà de l’oposició camp-ciutat.
“Educar és reproduir una ideologia, entesa com la manera com s’ordenen les idees. El que reproduïm és un esquema, que té la funció de calmar un món complex, i que permet que ens mostrem com a quelcom que no som: coherents.”
Entrevista a l’exdiputat de la CUP: “Jo m’he entès més amb comandaments de Mossos d’Esquadra que amb polítics”
“La transformació pedagògica afectarà l’organització de l’escola, i haurem de deixar de banda el costum de treballar a l’aula amb els nens de manera autònoma per passar a coordinar-nos en equip.”
“Tot el que porta el prefix neuro en aquests moments és una moda. I en l’educació també”, diu David Bueno. Professor de biologia de la UB Bueno és avui, malgrat l’afirmació anterior, un dels principals divulgadors a Catalunya de la Neuroeducació
Entrevista a Aina Tarabini, sociòloga de la UAB: “Actuem contra l’abandonament quan el mal ja està fet, i sempre sobre els alumnes en risc. Mai pensem en modificar el sistema”
L’economista explica que el govern de Tsipras va esborrar tot rastre de l’auditoria que li va encarregar perquè deixava en evidència la seva postura, “la de claudicar contra la troica”
Introduir la dansa a l’escola va ser la gran tasca i la gan passió del mestre i ballarí Joan Serra segons el seu “biògraf” el músic Joan Figueres. Figueres, que ha dedicat un any de la seva vida a escriure el llibre “La dansa a l’escola, El mestratge de Joan Serra” vol fer-li justicia fent que el seu llegat arribi a tothom.
Entrevista a Boris Mir, professor a l’Institut-escola Les Vinyes i ara director adjunt d’Escola Nova 21: “El repte més gran que tenim és com fem que els mestres i professors que ja tenim dins del sistema es transformin”
Yayo Herrero, antropòloga ecofeminista, parla de l’ecofeminisme com a corrent de pensament i moviment social perquè tracta d’arribar a la transformació real de les vides de les persones.
Entrevista a Neus Baches, professora de secundària especialitzada en el treball per projectes: “El treball per projectes és una manera de treballar globalitzant organització, àrees, edats o continguts”
Entrevista a Miquel Àngel Essomba, responsable d’educació de l’Ajuntament de Barcelona: “L’educació a aquesta ciutat no es pot entendre sense l’existència de l’associació Rosa Sensat”
Maria Antònia Canals és una de les set persones fundadores de Rosa Sensat ara fa 50 anys. Ens explica per què va néixer i què ha aportat a l’educació d’aquest país.
Carme Junyent afirma que aquesta manera de combatre la discriminació sexual fent desdoblaments en la llengua només es dóna en el català i castellà, i ara comença en el gallec.
Entrevista a la professora i investigadora Patricia Redondo: “Els mestres han d’abandonar la seva posició de poder única i acceptar l’arribada d’una diversitat de models familiars”.
Entrevista al pedagog francès Philippe Meirieu: “La crisi educativa pot ser considerada com una oportunitat per a què tothom participi en la creació d’un nou model educatiu”
Entrevista a l’educador italià Gino Ferri, mestre durant molts anys a les escoles de Reggio Emilia i ara formador de mestres a Catalunya, que defensa el trencament amb un model massa rígid.
Entrevista a Martí Boada, expert en ciències ambientals: “Hem de capacitar, formar per a ser crítics. L’educació i la comunicació fonamentades en la por no tenen efecte”.
Entrevista a Amàlia Ramoneda, bibliotecària de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat i especialista en literatura infantil i juvenil: “L’arribada de les noves tecnologies és una oportunitat per incentivar la lectura.”
Entrevista a Francina Martí, Irene Balaguer i Maria Vinuesa, tres puntals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, sobre les necessitats actuals dels infants a casa nostra i els reptes de futur de l’associació.
Entrevista a Jordi Cots, mestre, fundador de Rosa Sensat i primer defensor dels drets de l’infant a Catalunya: “No sabem dialogar amb la infància, sembla que només sabem preguntar què volen ser de grans”
Adrienne Diop, fins ara comissària de la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental, avalua els objectius mundials de l’educació i assenyala el matrimoni infantil com la principal xacra per a la infància al continent
Maria Teresa Codina ha estat una de les principals protagonistes de l’educació a Catalunya en la segona meitat del segle XX: des de fundar una escola catalana en ple franquisme o l’associació de mestres Rosa Sensat fins a construir un projecte educatiu a Can Tunis.
