tipus contingut
La motivació és un factor clau en el procés d’ensenyament aprenentatge de l’alumnat. Existeix una relació clara entre la motivació, l’èxit i el fracàs. Sense anar més lluny, és l’èxit qui fa créixer la motivació i és la motivació qui porta a l’èxit. També es coneix que és el fracàs qui redueix la motivació i
“Anul·lat fins a nova convocatòria” Els membres dels Grups de treball “a+a+ de Catalunya” (Grups d’Innovació Matemàtica) acollits sota el paraigua de Rosa Sensat, organitzen un any més des de fa 17 anys en què van iniciar el grup, i en aquesta ocasió coordinada pel grup “a+a+ Vallès Oriental”, la “XII Jornada a+a+” d’intercanvi d’experiències matemàtiques
Som docents i cal que ensenyem la nostra feina com és, en procés de millora constant, feta amb el temps que tenim, sovint segrestat del temps amb les nostres famílies.
Este texto se desarrolla como si fuera una serie televisiva, cuyo título sería «Cosas más Extrañas de la innovación educativa».
El proper dimecres 10 d’abril de 2019, la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, moderarà la taula Plataformes i agents socials – Eines de transformació, de la II Jornada l’Escola Inclusiva a Catalunya: un dret. La taula, que comptarà amb la presència de Jordi Musons, Ignasi Puigdellivol i David Simó, forma part
OPINIÓ El mestre italià Gino Ferri continua i aprofondeix en aquest article la reflexió iniciada l’any passat en aquest mateix diari de l’escola d’estiu amb el seu article «Com s’està transformant l’escola. Reflexions sobre alguns problemes de l’anomenada “innovació educativa”». Hace un año escribí un artículo («Com s’està transformant l’escola. Reflexions sobre alguns problemes de
Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) és des del 29 de maig el nou conseller d’Ensenyament, una responsabilitat que ja va ocupar el 2003 en l’època del govern Maragall, encara que en aquella ocasió el seu pas pel Departament va ser molt breu, ja que va haver d’assumir el càrrec de conseller en cap per substituir el seu company de partit Josep-Lluís Carod-Rovira.
OPINIÓ David Altimir Aquests darrers temps a les escoles i instituts hi ha una tendència de vegades es enfrenada i obsessiva per buscar etiquetes que defineixin l’escola. De tant estesa gairebé no ens demanem el sentit d’aquesta tendència, i amb aquest escrit volia aportar uns elements de reflexió. Amb l’ajut inestimable d’uns companys i companyes de
OPINIÓ Francina Martí Molt bon dia, agraeixo a la Fundació Ferrer Guàrdia d’haver-me convidat a participar en aquest acte, en nom de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, un moviment de mestres que se sent hereu del pensament de Francesc Ferrer i Guàrdia. M’emociona especialment participar en aquest acte pel fet que sigui justament aquí, a
OPINIÓ Òscar Puigardeu Els nostres alumnes viuen i viuran en una societat altament tecnificada en què la innovació constant i la recerca seran centrals. Aquesta societat complexa requereix ineludiblement un treball multidisciplinari i cooperatiu. És en aquest món on la competència emocional i les habilitats socials deixen de ser només una virtut per convertir-se també
OPINIÓ David Altimir Només podrem parlar de canvi cultural, com diu el nostre amic Gino Ferri quan es prova de construir una escola, o més generalment una experiència educativa, coherent i solidària amb la identitat de la infància, i quan s’intenta respectar els nens i nenes en tot el que son les seves maneres d’aprendre,
OPINIÓ Context: un grup de 28 infants de segon de Primària, que es podria qualificar «d’especial dificultat», conseqüència de la seva composició i de la història escolar. El primer dia de curs em vaig sentir invisible: no responien quan els donava la benvinguda, es quedaven al passadís xerrant, canviant cromos, discutint… i entraven a l’aula
OPINIÓ En la darrera primavera transformadora de l’educació es parla molt d’innovació, d’escola viva, d’escola lliure o d’educació avançada, però l’escola bressol segueix sent, en molts casos, la gran oblidada de companys i companyes professionals de la resta del sistema. Estem vivint uns moments de transformació social importantíssims. Aquestes transformacions, que en alguns camps encara
OPINIÓ Francina Martí Segons el pedagog italià Francesco Tonucci la millor escola és l’escola pública més propera a casa. En el nostre país, i sobretot a les grans ciutats com Barcelona, estem molt lluny que aquesta afirmació sigui real. La mala notícia és que vivim una situació anòmala, comparada amb altres llocs d’Europa. Totes les
OPINIÓ Jaume Funes La radicalitat de la lluita política o sindical no estava, no està, en aconseguir més mestres. Poden servir per mantenir l’escola que no volem. La radicalitat està en aconseguir que els nous recursos només puguin ser aplicats de manera que avanci una escola veritablement nova, que pensa primer en els seus infants
OPINIÓ GRICCSO La innovació sovint s’ha identificat amb la metodologia que el professorat utilitza. Però la innovació no se centra tant en el “com” que fa referència a la metodologia, si no en el “què”. En les nostres darreres entrades hem parlat d’aspectes com els grups de treball, l’ensenyament de les ciències socials o
OPINIÓ Francina Martí L’escola ha de ser un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal. Un lloc on aprenem junts, perquè no pot ser d’altra manera, perquè sempre aprenem amb la interacció amb els altres. I hi aprenem tots: nens i nenes, joves i mestres, perquè els mestres també aprenem ensenyant… Un lloc on aprenem
OPINIÓ Montse Benlloch Els millors canvis i els més efectius sorgiran quan el flux de necessitats (pedagògiques, econòmiques, socials, psicològiques, etc.) corri de baix a dalt i a l’inrevés dins un sistema educatiu acceptablement permeable. Durant el darrer curs escolar, els mitjans de comunicació s’han fer ressò en diverses ocasions de les últimes innovacions que el sistema
