A Escola d’aprenents, la Marina Garcés es refereix a l’educació com “un conjunt de pràctiques que defineixen, juntes, quin art d’acollir l’existència està disposada a donar-se cada societat”(1). Des d’aquesta perspectiva lúcida i alhora bonica, tots i totes som artistes. Ja sigui per una decisió conscient (la d’educar) o per exigències del guió. Tots i