Fotos: Maribel Calopa
El dia 5 de juliol es va celebrar una taula rodona sota el títol “Dignitat, conflicte i autonomia” en què es va discutir el paper de l’escola en la societat actual i les problemàtiques a què s’enfronten els docents en el seu dia a dia. La sessió va ser moderada per Jordi Perales, professor i delegat sindical de la UGT a l’educació pública a Girona. L’acte va comptar amb la participació de Carme Alemany, mestra d’educació infantil i primària, Andreu Mumbrú, professor de filosofia i història, Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, i Ferran Casaponsa, mestre i gestor cultural.
La taula rodona va començar amb la intervenció d’Andreu Mumbrú, qui va destacar la importància de lluitar contra les desigualtats per aconseguir una escola veritablement democràtica. “No hi ha democràcia sense processos de democratització. La democràcia no caurà del cel ni espontàniament. Quan no hi ha conflicte, hi ha ordre. Però quin ordre? L’ordre dels privilegiats”, va afirmar Mumbrú.
Hungria Panadero va posar el focus en la necessitat de la laïcitat i en la gestió de la tecnologia a l’aula. Segons Panadero, és fonamental abordar no només l’ús dels dispositius tecnològics, sinó també com s’interpreten i integren en l’educació per evitar discriminacions digitals.
Ferran Casaponsa va criticar la banalització del concepte d’escola democràtica, afirmant que l’escola hauria de ser un espai que fomentés la participació de tota la comunitat educativa, incloent-hi el barri, els comerços i les famílies.
“Una escola democràtica no pot entendre només els alumnes i els professors; hi ha molts més agents implicats” F. Casaponsa
Carme Alemany va insistir en la necessitat de professionals ètics i compromesos amb la formació d’una ciutadania capaç de sostenir una democràcia. Va assenyalar que l’escola hauria de ser un lloc on s’aprengui “per contagi” i va destacar la importància de lluitar per projectes educatius humanitzants.
El debat es va tornar intens quan es va abordar la responsabilitat de les administracions i la inspecció davant les desigualtats de pensament entre els docents. Mumbrú va remarcar que “si volem una escola democràtica, ha de ser democràtica l’aula i democràtic el centre”, però va lamentar que la legislació actual no ho afavoreixi.
“La lluita és fonamental per poder tirar endavant projectes que siguin humanitzats. No estem en una democràcia. L’estem construint.” C. Alemany
L’Andreu va exposar la paradoxa actual del sistema: “Alhora es van relaxant criteris perquè no hi ha professors de català. Què està passant perquè estiguem arribant a aquesta situació? Per una banda calen professionals molt més formats i amb exigències, i per altra no els tenim. Llavors l’organització ha de treure tots els criteris per treure professionals de sota les pedres.”
En aquest context, Panadero va intervenir per subratllar el col·lapse del sistema públic perquè els sistemes d’accés a les places públiques no han canviat i estan obsolets, mentre que Mumbrú va advertir del perill de convertir l’educació pública en concertada si es prescindeix del cos de funcionaris.
Durant el torn de preguntes, diversos assistents van manifestar les seves preocupacions sobre la manca de recursos i la pressió burocràtica que afecta la qualitat de l’ensenyament. En resposta, els ponents van coincidir en la necessitat d’una organització més efectiva i aliances entre els defensors de l’educació inclusiva i democràtica.
Panadero va afegir que el sistema públic està col·lapsat perquè els mecanismes d’accés a les places públiques estan obsolets, mentre que Mumbrú va advertir del perill de convertir l’educació pública en concertada si es prescindeix del cos de funcionaris.
La taula rodona va concloure amb una crida a no perdre de vista el principal objectiu de l’escola: formar persones responsables i capaços de contribuir a la societat. En paraules d’Alemany, “cap lluita és fàcil, però no podem perdre els nostres principis si volem tenir força per seguir endavant”.
