Creieu que tothom pot aprendre matemàtiques?
En què baseu la vostra creença?
Quan trobeu algú que us diu que és matemàtic, tot seguit responeu «jo soc de lletres»? Per què?
O bé dieu que les matemàtiques no s’usen gairebé per a res en la vida quotidiana o laboral? Esteu segurs que no les feu servir?
Si teniu fills en edat escolar, què diuen de les matemàtiques? A què creieu que es deu la seva resposta?
Què és més abstracte, la filosofia o les matemàtiques?
Si sou de les persones que us neguiteja parlar d’aquests temes per la vostra relació amb les matemàtiques, us voldria dedicar unes reflexions.
Quan començava a fer de mestra, ja fa un munt d’anys, vaig tenir la sensació que alguna cosa estranya passava amb els meus companys mestres. Gent creativa, amb sentit crític i amb voluntat que els seus alumnes aprenguessin, tenien un comportament ben diferent en altres àrees i a l’hora d’ensenyar matemàtiques. Algú que era capaç de posar en situacions interessants i provocatives els seus alumnes, analitzant fets històrics o socials, quan es tractava de fer matemàtiques proposava un seguit d’exercicis rutinaris i avorrits que, a més, eren corregits sense treure partit dels errors, sense discutir i sense contrastar parers.
Després, havent impartit durant molts anys assignatures de Didàctica de la Matemàtica a la Facultat d’Educació de la UB, us puc assegurar que una de les constants de la meva feina ha estat convèncer els meus alumnes que podien aprendre matemàtiques de debò. He viscut moltíssims casos d’alumnes totalment bloquejats i que es creien poc dotats per a les matemàtiques. La tasca sempre ha estat triple: convèncer-los que podien, aconseguir que n’aprenguessin efectivament i, alhora, que aprenguessin els aspectes essencials per ensenyar-les. No hi ha res més satisfactori, per mi, que fer-ho possible i ser-hi present quan això passa.
Aquests darrers anys he participat en activitats de formació continuada de mestres especialment dedicades a promoure l’aprenentatge de les matemàtiques que els mestres necessiten per ensenyar-les. Els assistents als cursos tenien perfils diversos, des dels que ja eren amants de la matèria fins als que es creien negats per aprendre-la, passant pels que creien que les matemàtiques eren una qüestió d’aplicar regles. Això sí, tots tenien un alt interès a aprendre més coses sobre com podien fer que els seus alumnes les aprenguessin i les estimessin.
La majoria expressaven la seva satisfacció pels aprenentatges fets i per haver estat capaços d’entendre les matemàtiques, uns donant les gràcies a l’acabar la sessió, cosa que no es dona gaire sovint, i d’altres acabant amb les galtes vermelles d’excitació, tot treballant per resoldre les situacions plantejades, i fins i tot algú que feia bots d’alegria per haver entès i resolt un problema. Eren expressions de satisfacció per haver entès i haver fet matemàtiques.
Tota la meva experiència en l’ensenyament de les matemàtiques m’ha confirmat que TOTHOM està capacitat per entendre-les i gaudir-ne. I també que poder entomar i resoldre per un mateix els reptes que presenten és la major motivació per aprendre’n.
I no només això, sinó que tothom pot millorar la seva capacitat per aprendre’n. No és només la meva opinió, sinó que és la de molts mestres i professors i de línies importants de recerca en el camp de la neurociència, com la de C. S. Dweck (2006) Mindset: The New Psychology of Success i la de J. Boaler (2013) Ability and Mathematics: The Mindset Revolution That Is Reshaping Education.
No tractaré ara el tema de com cal ensenyar matemàtiques, sinó de la reacció en cadena que provoca un docent quan no té una idea correcta del que són les matemàtiques i, a més, creu que no tothom està prou capacitat per aprendre’n.
Molts cops, amb la millor intenció del món, els docents proposen activitats perquè tothom les pugui afrontar i activitats només per als privilegiats que entenen les matemàtiques. La majoria de les primeres són rutinàries, sense emoció; només cal recordar el que s’ha de fer, no impliquen creativitat ni investigació, no cal entendre res, i per tant no hi ha diversió ni comprensió. Es basen en la repetició, en general sense context, cosa que provoca en els aprenents la sensació d’haver d’endevinar el que vol l’ensenyant. La conseqüència més devastadora és que els nens i nenes, nois i noies creguin que no són prou intel·ligents.
Avui en dia sabem que aquesta manera de tractar la diversitat de ritmes d’aprenentatge no és exitosa ni justa per als escolars. Els mestres i professors han de crear oportunitats d’aprenentatge matemàtic real i profund per a TOT EL GRUP CLASSE. Han d’atrevir-se a sortir de la seva zona de confort i plantejar-se si han actualitzat els seus coneixements sobre com aprenen matemàtiques els nens i joves. De recursos n’hi ha moltíssims, així com possibilitats de col·laboració amb companys de manera presencial o en xarxa, literatura sobre les troballes de la recerca, etc.
Però un aspecte fonamental de la qüestió és si l’ensenyant ha gaudit aprenent matemàtiques, encara que sigui d’adult, en la formació inicial o en la continuada. Ha experimentat el plaer de resoldre una situació complexa usant les matemàtiques? Veu com es poden aplicar en el seu entorn? Ha perdut la por d’experimentar? S’ha adonat que els reptes matemàtics es poden resoldre de moltes maneres? Es veu amb cor de raonar per què és bona una resolució?
Si no ha viscut personalment aquestes emocions matemàtiques no podrà conduir els seus deixebles de manera positiva i sense vivències traumàtiques. No es pot provocar el que no es coneix personalment.
Tanmateix, no n’hi ha prou de saber matemàtiques, sinó que cal tenir coneixements de com en poden aprendre els nens i joves, de què vol dir saber matemàtiques a l’Educació Infantil, a l’Educació Primària i a l’ESO, de com graduar els continguts del currículum i de com relacionar les matemàtiques amb la vida quotidiana i amb altres matèries escolars.
La tasca dels mestres i professors és complexa, un repte continu i, a la vegada, una font de coneixement i satisfacció. Cal creure en les possibilitats dels infants perquè les tenen, i en les dels docents també.
