Acabem la primera setmana d’un curs que ara ja inicia els passos amb jornada sencera, fent balanç d’un munt d’incerteses que es presentaven a l’inici de setembre.
Intentem fer anàlisi: S’han obert les portes d’escola amb les aules a mig organitzar i hem rebut a infants i famílies amb materials i idees en construcció. S’ha conviscut amb activitats desvinculades del projecte educatiu i amb un personal que, en molts casos, no era coneixedor de la dinàmica de cada centre.
Hem preguntat als docents quines sensacions han tingut, què ha suposat de positiu i negatiu aquest inici de curs i aquest munt de novetats que s’han presentat sense gairebé pair-les ni dissenyar-les.
Tots i totes estem d’acord que la notícia i el temps d’organització va ser molt precipitat, les presses no ajuden a una bona planificació del que seria un temps fora d’escola amb intenció d’acomplir activitats complementàries i no de guarda.
Fer-ho bé suposa coordinació amb els centres, donar a conèixer els projectes educatius i adequar les activitats a una dinàmica particular. Vincular lleure i escola és interessant, una i altra tenen molt en comú i aquest hauria estat un bon moment per fer lligams i aprendre uns dels altres, no ha estat així. El temps per parlar i per acordar actuacions lligades d’un matí intens cap a una tarda més relaxada no ha estat possible.
Per altra banda, pensem que la jornada continuada ha facilitat el temps de coordinació entre equips docents que han disposat de migdies llargs i de trobades disteses. Poques vegades es pensa a millorar i garantir temps de fer equip, per fi ha estat possible.
Conciliar no és estar més temps a l’escola, conciliar és donar més temps a les famílies per conviure i gaudir plegats. Llavors l’escola pot oferir un espai de qualitat i la família, ocupar un temps que és exclusiu i seu.
Les decisions precipitades comporten serrells importants, nens i nenes que inicien un procés de familiarització al centre s’han trobat amb diferents adults de referència i amb canvis de dinàmiques que no els han beneficiat.
Potser aquestes decisions requereixen saber-se adaptar a les diferents edats, aquests infants necessiten més temps de família i les tardes no s’han d’oferir com a reclam per continuar al centre, potser cal un replantejament de què s’entén com a conciliació familiar. Conciliar no és estar més temps a l’escola, conciliar és donar més temps a les famílies per conviure i gaudir plegats. Llavors l’escola pot oferir un espai de qualitat i la família, ocupar un temps que és exclusiu i seu.
El compromís del Departament de disposar de les plantilles ja definides durant el mes de juliol va ser una realitat que va ajudar a realitzar l’organigrama d’escola amb més precisió. Potser un dels grans reptes és aprendre a obrir un curs quan encara tenim les sensacions i la burocràcia del que hem de tancar massa presents.
Un repte també per tots i totes és saber que la millor manera de donar servei de qualitat i acollir els canvis suposa comptar amb les aliances de tota una comunitat educativa. Les associacions de famílies tenen un paper importantíssim dins de les escoles, la seva ajuda i la seva implicació pot solucionar problemes derivats d’una organització de personal de tardes contractat per empreses externes que coneixen poc el que es fa dins d’una escola determinada. La seva participació és imprescindible. No les oblidem.
Repensem tot el que s’ha viscut, intentem fer documents amb valoracions i amb propostes de millora que puguin argumentar les veritables mancances i possibles encerts d’una decisió que ha estat precipitada en organització.
Si la jornada intensiva de setembre ha vingut per a quedar-se, fem un disseny de què ha de ser perquè tots i totes la reconvertim en un avantatge.
Mar Hurtado,
Junta rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
