Portem una temporada que s’han estrenat unes quantes pel·lícules molt interessants i que parlen d’educació. Deixo constància d’unes quantes, tot i saber que bona part de les recomanacions ja no les fan, però sempre queda el consol dels DVD o dels cines de repertori, que per sort encara en queda algun.
El taller de escritura, de Laurent Cantet. Ens narra la història d’un grup de joves en risc d’exclusió social que participen en un taller d’escriptura que coordina una celebrada escriptora. Les tensions entre tot el grup, les dificultats que comporta la creació literària i el xoc entre el passat obrer i el present, marcat per una crisi ideològica molt profunda i per una immigració molt diversa –a més de la fascinació que desvetlla un dels assistents al curs als ulls de la professora–, fa que aquesta pel·lícula tingui molts punts d’interès.
Heartstone, de Gudmundur Arnar Gudmundsson, explica la història del descobriment de la sexualitat en una parella d’amics que viuen en una petita població d’Islàndia. En aquest ambient tan solitari hauran de gestionar els sentiments contradictoris que experimenten. La versió original en llengua islandesa encara la fa més atractiva, perquè tenim molt poques ocasions d’escoltar la seva sonoritat.
Imatge de Heartstone
Una razón brillante, d’Yvan Attal, ens explica la complicada relació entre un professor universitari políticament incorrecte, amb trets xenòfobs i masclistes, i una noia francesa filla de la immigració que destaca per la seva oratòria. Al final caldrà veure si l’experiència que viuen els dos protagonistes significarà que la noia reproduirà els mateixos esquemes o serà capaç de trencar fronteres.
Custodia compartida, de Xavier Legrand. Una narració dura d’una gran actualitat sobre els maltractaments d’un home a la seva parella i el seu fill i com el nen intenta sobreviure a aquests fets tan lamentables.
The Florida Project, de Sean Baker. Una nena viu amb la seva mare, que es dedica a la prostitució, en un motel que és molt a prop d’un parc d’atraccions. La nena està tot el dia al carrer i se la veu sempre feliç. Però arriben els serveis socials i prenen una decisió. La reacció de la nena ens recorda Truffaut, i et deixa amb un interrogant obert: s’han de separar els pares dels fills o val la pena adreçar els esforços a ajudar, en aquest cas, la mare perquè es faci càrrec de la seva filla? Un tema que alguns programes d’actualitat ens han posat a la falda.
Call Me by Your Name, de Luca Guadagnino. Explica la història d’un noi de disset anys que se sent atret per un home de molt bon veure i amb una extensa cultura que arriba a la bellíssima població italiana on passen les vacances per ajudar el pare del noi. El joc de seducció és impressionant i la conversa entre el pare i el fill sobre el pas del temps, sobre el tresor que pot quedar de segons quines experiències, és una mostra molt interessant per valorar el que perdem i el que guanyem en les relacions humanes que es converteixen en esdeveniments a les nostres vides.
Imatge de Una razón brillante
Wonder, de Stephen Chbosky, il·lustra la història del nen que ja tothom coneix, perquè el referent literari ha venut moltíssims llibres. Una bona pel·lícula per reflexionar sobre les diferències i sobre les diferents reaccions que tenim davant d’aquelles que són més evidents.
Lean of Pete, d’Andrew Haigh. Explica la fugida d’un adolescent que perd el pare i a qui la mare va abandonar fa molts anys per trobar la seva tia i demanar-li que l’aculli. En Pete és un cavall que l’acompanya durant un bon tros del trajecte de fugida d’aquest noi, que necessita com el pa que menja algú que l’estimi i que se’n faci càrrec.
I per acabar, la proposta més dura. Una pel·lícula duríssima només apta per a estómacs ben preparats. Parlo de Playground, del polonès Bartosz M. Kowalski. Recordeu aquells nens de Liverpool que en van raptar un altre de més petit i el van assassinar? Doncs aquesta pel·lícula recrea el cas, amb unes quantes llicències, com ara augmentar l’edat dels dos nois que s’enduen la criatura i la maten, després d’haver-nos mostrat algunes crueltats del tot gratuïtes en el procés de preparació del crim. La pel·lícula et deixa baldat, perquè surts amb el cap ple de preguntes i sense respostes. Això sí, t’ajuda a recordar que el mal viu a les portes de casa nostra i que pot encarnar-se en les accions de dos àngels bellíssims que representen la part més fosca de la humanitat.
Apa, doncs, que teniu teca per estona. I bona escola d’estiu i bon estiu.
